L'avaluació per competències: proposta d'un sistema de mesura per al grau d'Informació i Documentació
.jpg)
L'avaluació per competències: proposta d'un sistema de mesura per al grau d'Informació i Documentació
Marta de la Mano González
, Manuela Moro Cabero 
, Manuela Moro Cabero
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad de Salamanca
Universidad de Salamanca
Resum
En l'entorn universitari actual, caracteritzat per la implantació d'un sistema educatiu basat en els principis de Bolonya i centrat en l'aprenentatge per competències, aquest treball aborda un dels aspectes més complexos del procés formatiu: el de l'avaluació. Per això, es duu a terme una anàlisi del concepte i dels elements que integren la competència, com també de les diferents etapes que comporta el procés d'avaluació, la finalitat última del qual ja no és determinar el nivell de coneixements que té l'estudiant sobre una matèria concreta, sinó valorar, essencialment, en quin grau ha adquirit una determinada competència. En aquest context, es presenta un instrument dissenyat per facilitar la valoració de l'assoliment d'aquesta competència. Concretament, s'ha dissenyat una matriu de valoració en la qual s'estableixen, d'una manera escalonada i jeràrquica, diferents graus de domini d'una competència per part de l'estudiant, i les equivalències corresponents en el sistema de qualificació utilitzat en el nostre sistema universitari. S'aplica al cas concret del grau d'Informació i Documentació, una de les titulacions adaptades a l'espai europeu d'educació superior que es van començar a impartir el curs acadèmic 2008-2009.
1 Introducció
En el procés general de disseny, d’implantació i d’avaluació dels nous plans d'estudis, centrat en l'aprenentatge de competències al qual ens ha abocat la implantació de l'espai europeu d'educació superior (EEES), se’ns plantegen molts interrogants. Gairebé ineludiblement, les primeres qüestions a les quals hem de donar resposta es relacionen amb quines competències s'han d'adquirir en una determinada titulació i amb com s'han de demostrar aquestes competències. Per això, en les memòries dels nous títols de grau i postgrau es defineixen, tan clarament com es pot, les competències, és a dir, els coneixements, les conductes i les aptituds que han d'adquirir-se o de posar-se en pràctica en l'exercici professional per al qual capacita la titulació. Tanmateix, no és freqüent que s'incloguin propostes que permetin avaluar l'assoliment dels resultats obtinguts en l'adquisició d'aquestes competències. Quan s'analitza tota la documentació, es constata que hi ha un buit important respecte a quant ha de poder-se observar d'una competència o respecte a on ha de reflectir-se l'esmentada competència demostrada. En aquest sentit, els elements que contribueixen a descriure completament una competència, com ara la manera de constatar el grau de desenvolupament de la competència adquirida per l'estudiant i la font bàsica on se'n pot comprovar l'assoliment, solen quedar sense definir.
Per tant, hem de tenir en compte que en l'èxit de l'actual projecte educatiu orientat a la millora de l'ensenyament superior conflueixen dos factors:
D'una banda, el coneixement i domini que el professorat tingui sobre les competències específiques i generals del títol o dels títols on duu a terme l'exercici docent.
De l'altra, la manera en la qual el docent sàpiga valorar en l'estudiant els resultats que ha obtingut del procés d'aprenentatge.
La relació entre aquests dos elements és molt estreta ja que, sense una comprensió clara del concepte de competència i el seu abast, no és possible valorar-ne adequadament l'assoliment. De la mateixa manera, de res no serveix orientar l'aprenentatge cap a l'adquisició i el domini de la competència, si no es disposa d'instruments d'avaluació adequats que ajudin el docent a analitzar i valorar els resultats que obtingui l'estudiant.
Un cop situats en aquest context, la finalitat del treball que presentem és proposar un sistema de mesura que permeti al professorat avaluar l'assoliment de les competències per l'estudiant. L'exposició dels continguts s'estructura —al marge de la introducció i les conclusions— en un primer apartat de caràcter teòric que serveix de marc conceptual en què es defineix el terme competència i es detallen els elements que la integren; un segon apartat en què s'analitza el procés d'avaluació per competències i se’n presenten les etapes principals, i un últim apartat, de naturalesa aplicada, que considerem l'aportació principal d'aquest treball, en el qual es dissenya una matriu de valoració per a l'avaluació de les competències en una titulació concreta: el grau d'Informació i Documentació.
2 Marc conceptual: definició i elements de la competència
La norma UNE 66173 (2003, p. 4) entén per competència el conjunt de "atributos personales y (la) aptitud demostrada para aplicar conocimientos y habilidades". Indica de manera expressa que és sinònim de "capacidad de resolver problemas en un determinado contexto". L'anàlisi d'aquesta normativa ens permet assenyalar les dimensions següents, que integren el concepte de competència:
Els atributs personals o qualsevol tret que pertanyi a l'àmbit del subjecte, això és, aquelles característiques que una persona o bé posseeix de naixement o bé adquireix per formació, i que defineixen el que la persona és (per oposició a allò que fa), com ara talent, motivació, comunicació, capacitats cognitives, valors, intel·ligència emocional o d’altres, per exemple, coneixements (saber) i habilitats (saber fer), que encara que no siguin típicament trets la majoria dels autors inclouen en aquesta categoria.
Les aptituds demostrades (fer) formen les conductes observables com a resposta als estímuls en un entorn real. Es tracta de fer prevaler el que la persona fa (per oposició a allò que és). Es tracta de destreses i d’habilitats aplicades.
La capacitat demostrada per resoldre problemes en qualsevol context; aquesta capacitat per assumir presciències i incerteses derivades de qualsevol entorn en el temps (competències requerides, disponibles i potencials). Al nostre entendre, aquest aspecte sembla difícil d'adquirir, de gestionar i d'aplicar.
De la mateixa manera, Rué (2007, p. 72) expressa les dimensions esmentades sota els epígrafs ser (actituds), saber (coneixements, enfocaments, teories) i saber fer (habilitats).
És possible observar la competència des de dos contextos que, encara que diferenciats, s'orienten a trobar-se o aproximar-se: el mercat laboral i la universitat. La diferència bàsica entre el grau de domini de la competència que el titulat demostra en l'exercici professional i el que el discent ha d'adquirir en el marc general d'un pla d'estudis és que, mentre que en el primer cas aquest domini és i ha de ser aplicat en una situació real, en el segon cas es demostra, en la majoria de les ocasions, mitjançant models simulats. La responsabilitat del docent no solament recau sobre la seva tasca parcel·lada d'ensenyar uns coneixements o de desenvolupar unes determinades habilitats en l'estudiant, sinó també sobre la necessitat de comprovar i valorar el grau d'aprenentatge del discent per assegurar l'èxit en l'encontre entre el context universitari i l'entorn professional. Aquesta verificació s'ha de fer des d'una perspectiva pluridimensional, és a dir, ha de ser participativa, reflexiva i crítica (Tobón, 2006a, p. 133).
Amb aquest objectiu, el docent exerceix la tasca formativa sobre l'assumpció que la competència sobre la qual ha de formar ha de ser planificada i desenvolupada, coordinant els objectius d'aprenentatge que es pretenen assolir; els continguts que s'impartiran; els mètodes i les tècniques que s'utilitzaran; els recursos que es necessitaran; les mostres que es recopilaran, i els mètodes i instruments d'avaluació de l'assoliment que s'aplicaran. A més, ha de situar tots aquests elements en una coordenada espaciotemporal suficient perquè l'estudiant pugui adquirir la capacitat de resoldre problemes i vegi potenciada la seva aptitud per aplicar coneixements i habilitats. En definitiva, el procés d'ensenyament-aprenentatge per competències ha de donar resposta als interrogants següents:
Quina competència?: Què és? Què entenc pel contingut de l'enunciat de la competència? De què es tracta?
Com es demostra la competència?: Quins coneixements inclou? Quines conductes? Quines aptituds es posen en pràctica? En quins contextos?
Quan es fa de la competència?: En quina mesura és observable? Quin grau de desenvolupament d'aquesta competència es duu a terme o es requereix en un moment donat?1
On es reflecteix la competència demostrada?: On consulto l'exercici de la competència? On en comprovo l'assoliment? On s'evidencia?
El conjunt d'aquests interrogants formen el marc en el qual s'inscriuen i es defineixen els elements d'una competència. Si s'analitzen amb detall, podem observar que els dos primers al·ludeixen a la definició i a l'abast de la competència, mentre que els dos últims ens aproximen al concepte de resultat de competència i, per tant, a aquest caràcter inherent de demostrada. Ara tractarem les dues primeres qüestions, i abordarem l'anàlisi de resultats en l'apartat següent dedicat a l'avaluació de competències.
Si analitzem el referencial de competències2 d'una titulació o d'una organització, podem apreciar com cada una de les competències es defineix per mitjà d'un conjunt de proposicions que "constituyen unidades teóricas y prácticas puestas en marcha de forma concreta y que son objeto de una descripción o de una manifestación en forma de saber y pericia" (Labruffe, 2008, p. 43). Les proposicions s'expressen amb un verb actiu o substantivat que dóna peu a una frase. Aquestes proposicions descriuen unitats de competènciaexpressades en termes de coneixements (saber), de tècniques (saber fer) i d'actituds o atributs personals (ser). L'avaluació d'aquestes unitats es concep segons l'aprenentatge necessari per passar del desconeixement al coneixement i a l'adquisició d'habilitats i de destreses. Per tant, a cada una d'aquestes unitats de competència li correspon un nivell de competència. El nombre d'unitats de competència per nivell varia d'una competència a l'altra, fins i tot dins la mateixa competència d'un nivell a l'altre. En relació amb això, Labruffe (2008, p. 46-47) considera que són set els nivells adequats fins a assolir la destresa, entesa com a nivell suprem. Els set nivells de Labruffe són: ignorant, coneixedor, usuari, generalista, professional, tècnic, especialista i expert. Tanmateix, hi ha altres autors que n'estableixen un nombre menor.
Així, Senlle (2007, p. 62 i 65-66), sobre la base del nivell de conducta assolida i el grau de consciència de la competència, proposa cinc nivells, encara que considera que quatre en són suficients per a una escala de mesura. En aquesta línia, el nombre de nivells establerts en el Libro blanco de grado en Información y Documentación (2004) per desenvolupar l'exercici professional com a graduat o com a postgraduat és de quatre.
Els nivells de competència i les unitats que els descriuen formen l'àmbit de competència, que s'ha d'entendre com una entitat completa de coneixements teòrics i pràctics associats.
Per a cada nivell de competència, en el qual s'inclouen les unitats de competència tal com s'ha assenyalat anteriorment, en termes desaber i de saber fer, és possible establir un grau de domini amb l'objectiu de precisar si l'individu domina els coneixements i les tècniques que inclou, cosa que permet observar un aprenentatge o un entrenament específic per arribar a l'etapa següent. Labruffe (2008, p. 43-44) detalla una escala, i especifica els graus de domini següents:
Grau 1: domini o pràctica feble, o dificultat per enumerar coneixements o dur a terme pràctiques.
Grau 2: coneixement dubtós o exercici poc hàbil o àgil.
Grau 3: es demostren amb comoditat i fluïdesa les pràctiques i els coneixements adquirits.
Grau 4: domini de coneixements i pràctiques o visualització precisa.
Des d'aquesta perspectiva integradora del concepte de competència, el docent, no solament ha de descriure, sinó també mesurar l'aprenentatge adquirit per l'estudiant en un àmbit donat i segons els diferents criteris del context que determina l'actualització efectiva del saber (Labruffe, 2008, p. 42). A aquesta funció d'avaluació de la competència hi dedicarem l'apartat següent.
3 L'avaluació per competències: valoració de l'assoliment
El glossari de la norma UNE 66173 (2003, p. 4) sobre gestió de competències distingeix, significativament, entre les expressionsavaluació de competències i valoració de competències, i les defineix de manera que la primera engloba la segona, atès que concep l'avaluació com a diferents mètodes de valoració de les competències. Al seu torn, la norma defineix la valoració de competències com l'"operación que consiste en determinar el estado de las competencias y habilidades de un individuo". En aquesta mateixa línia, Tobón (2006a, p. 235) també destaca el concepte d'avaluació de competències com a valoració per subratllar que "es ante todo un procedimiento para generar valor (reconocimiento) a lo que las personas aprenden". Segons ell, "la valoración consiste en un proceso de retroalimentación mediante el cual los estudiantes, los docentes, las instituciones educativas y la sociedad obtienen información cualitativa y cuantitativa sobre el grado de adquisición, construcción y desarrollo de las competencias".
Aquesta identificació de l'avaluació com la valoració de l'assoliment de la competència que adquireix l'estudiant implica, a la pràctica, una reorientació del concepte i del procés d'avaluació utilitzat tradicionalment en l'educació superior, des del moment en què l'objectiu principal no pot limitar-se a determinar el que un individu sap sobre una matèria determinada, sinó que ha de valorar en quin grau l'estudiant posseeix i domina una competència determinada.
L'avaluació es troba, per tant, en el que Cano (2008, p. 9) anomena cruïlla didàctica, en el sentit que és efecte, però alhora causa dels aprenentatges: si l'adquisició de competències s'ha convertit en l'objectiu principal de la formació superior, l'avaluació s'ha de reorientar per controlar que els resultats del procés d'ensenyament-aprenentatge assegurin la consecució d'aquest objectiu; però també representa una oportunitat de generar i desenvolupar continguts formatius nous.
En aquest context, la comesa del docent com a avaluador també viu una revolució. Ja no n’hi ha prou a emetre una qualificació final que reflecteixi el nivell de coneixements adquirit per l'estudiant. És necessari que es plantegi l'avaluació com un procés que requereix conèixer en quin grau l'estudiant té la competència abans d'iniciar-se el procés formatiu (avaluació inicial o de diagnòstic); com avança en l'adquisició o en la millora d'aquesta competència (avaluació de procés o formativa), i finalment en quin grau posseeix la competència al final del procés (avaluació final o de promoció), és a dir, valorar-ne l'assoliment.
La valoració de l'assoliment de la competència per l'estudiant apareix així com l'eix cardinal que vertebra tot el procés d'avaluació, que ha de ser replantejat des d'aquesta perspectiva nova. L'essència d'aquest canvi no rau tant a introduir elements nous, aplicar metodologies diferents o utilitzar instruments innovadors, sinó a reorientar les eines, els mètodes i els criteris d'avaluació que tradicionalment hem utilitzat, de manera que ens permetin assolir aquest objectiu: poder establir en quin grau l'estudiant posseeix la competència o les competències que l'habiliten per a l'exercici professional.
En aquest context, el procés d'avaluació per competències s'hauria de plantejar de la manera següent:
En primer lloc, i una vegada definides detalladament les competències de la titulació, hauríem d'establir els criteris d'avaluació que ens permetran definir l'assoliment de cada competència. Les unitats de competència, tal com han estat definides en l'apartat anterior, apareixen com els criteris de valoració per excel·lència, en el sentit que defineixen amb claredat i precisió els coneixements i les habilitats que integren la competència en qüestió. Alguns autors, com ara Rué (2007, p. 173) o el mateix Tobón (2006b, p. 150-151), anomenen aquests criteris indicadors de l'assoliment o indicadors de l'acompliment.3
A continuació, caldria seleccionar i elaborar les estratègies d'avaluació necessàries per obtenir mostres objectives de l'assoliment. És a dir, s'hauria d'elegir el tipus d'avaluació que s'aplicarà (autoavaluació, coavaluació o heteroavaluació),4 com també les tècniques i els instruments d'avaluació que s'utilitzaran per obtenir informació objectiva sobre el desenvolupament i l'adquisició de la competència per l'estudiant (observació directa, simulació, estudi de casos, resolució de problemes, tests, etc.).
Un cop seleccionada l'estratègia i elegides les tècniques i els instruments d'avaluació, es posarien en pràctica per a la recollida de mostres, tant del coneixement —saber— com de l'acompliment —saber fer— i del comportament —saber ser— demostrats per l'estudiant en relació amb la competència en qüestió (resultats de proves escrites, exercicis realitzats, presentacions orals, grau de participació en el grup, etc.).
El pas següent seria analitzar la informació proporcionada per les mostres a fi de poder establir el nivell d'assoliment de la competència assolit per l'estudiant i, a continuació, comparar-lo amb els estàndards de rendiment prèviament establerts en els criteris d'avaluació.
Arran del resultat d'aquesta comparació, es valoraria l'assoliment de l'estudiant, és a dir, s'elaboraria un judici sobre el grau de competència que ha assolit. Òbviament, no tots els individus implicats aconseguiran el mateix grau de domini o d'assoliment de la competència. Per tant, aquest exercici de valoració exigeix l'elaboració prèvia d'un instrument de mesura que permeti establir d'una manera escalonada i jeràrquica diferents nivells en l'assoliment de la competència, des de l'absència de la competència (encara no competent) fins al desenvolupament màxim previst (competent). Aquest instrument seria el que Tobón (2006b, p. 148-149) denomina rúbrica o matriu de valoració;5 la norma UNE 66173 (2003, p. 15) inclou un exemple de matriu de valoració de competències, i dedicarem l'apartat següent d'aquest estudi a construir-ne una.
Un cop establert el nivell d'assoliment es qualificaria la competència, aplicant una escala discreta de qualitat amb opcions (matrícula d'honor, excel·lent, notable, etc.) o una escala numèrica.
Arribats a aquest punt, es procediria a la retroalimentació, comunicant a l'estudiant el resultat del procés d'aprenentatge (el grau de domini assolit en la competència) i identificant, amb la seva col·laboració, els punts forts demostrats, els punts febles detectats i les propostes de millora que s'han d'adoptar si no s'ha aconseguit el nivell de competència suficient.
Així, podem concloure que el procés d'avaluació per competències apareix, essencialment, com un procés de recollida, processament i valoració d'informació orientat a determinar en quina mesura l'estudiant ha adquirit el coneixement i domini d'una determinada competència o conjunt de competències.
4 Disseny d'una matriu de valoració per al grau d'Informació i Documentació
Una vegada analitzat el concepte de competència i el procés d'avaluació en el context educatiu, ens centrarem en un dels aspectes que ens ha semblat més interessant, tant pel caràcter innovador com per la utilitat pràctica: el disseny d'una matriu de valoració, concebuda com un sistema de mesura de l'assoliment de competències.
A l'hora de dissenyar aquesta matriu de valoració ens hem centrat en una de les titulacions de grau adaptades a l'EEES que s'imparteix des del curs acadèmic 2008-2009: el grau d'Informació i Documentació. Concretament, es tracta d'una de les quatre titulacions de grau que s'han posat en marxa a la Universidad de Salamanca i en el conjunt del sistema universitari castellanolleonès. En aquest context d'innovació i d'experimentació es pot situar aquesta proposta, orientada al disseny d'un instrument metodològic que permeti avaluar el que s'ha convertit en l'objectiu final del nostre afany formatiu, l'adquisició de competències pels estudiants.
Per al disseny d'aquest instrument hem pres com a punt de partida el conjunt de competències professionals (referencial) que, segons elLibro blanco de grado en Información y Documentación (2004), han d'adquirir els titulats. Es tracta d'un total de 23 competències específiques i unes altres 23 competències transversals, consensuades per totes les facultats en les quals s'imparteixen les titulacions de l'àmbit de la biblioteconomia i la documentació.
En cada una de les competències específiques de la titulació, que seran les que centrin l'estudi, podem trobar els elements següents, ja definits en l'apartat 2 d’aquest treball:
Codi i denominació de la competència.
Definició.
Àmbit de la competència: és a dir, el conjunt de coneixements i de pràctiques concretes que inclou. Apareix jerarquitzat en quatre nivells, que es corresponen amb els quatre nivells pedagògics:
Nivell 1: sensibilització
Nivell 2: coneixement de les pràctiques
Nivell 3: domini d'eines
Nivell 4: domini metodològic
Els dos primers nivells d'aprenentatge concernirien el títol de grau i els dos últims, les titulacions de postgrau.Unitat de competència: cada una de les proposicions que descriu un coneixement teòric o una habilitat pràctica que ha de tenir l'estudiant. El nombre d'unitats de competència incloses en cada nivell de cada competència varia d'un cas a l'altre.
Exemple:
Figura 1. Elements d'una competència específica del grau d'Informació i Documentació
En aquest context, les unitats de competència corresponents als dos primers nivells de cada competència apareixen com els criteris d'avaluació que en defineixen objectivament l'assoliment i, per tant, constitueixen l'eix cardinal del desenvolupament de l'instrument de mesura que presentem.
Concretament, el procediment que hem seguit en l'elaboració de la matriu ha estat el següent:
Anàlisi de les competències incloses en el referencial de la titulació i de cada una de les unitats de competència (proposicions) que les defineixen, amb l'objectiu d'identificar elements comuns en la seva formulació: les accions principals (conèixer, definir, aplicar, etc.) i els objectes d'aquestes accions (normes, terminis, metodologies, etc.).
Elaboració de proposicions generals a partir d'aquests elements comuns, amb l'objectiu de crear models d'unitats de competència que puguin aplicar-se al context concret de cada una de les competències específiques de la titulació.
Classificació d'aquestes proposicions generals, segons la seva naturalesa, en dues grans categories:6
Saber: si defineixen accions relacionades amb l'adquisició de coneixements.
Saber fer: si defineixen accions relacionades amb l'aplicació d'habilitats pràctiques o de destreses.
Disseny d'una escala pròpia per a cada unitat de competència, integrada per quatre proposicions que identifiquen quatre graus diferents de domini de la competència, establerts a partir dels que defineixen Labruffe i Senlle:
Grau 1: no s'esforça per adquirir la competència i no demostra haver-la adquirit o ho fa rares vegades.
Grau 2: estudia, es forma i demostra que aplica algunes vegades la competència.
Grau 3: ha après la competència i en la seva conducta es demostra que l'aplica.
Grau 4: té integrada la competència en els seus hàbits de conducta.
Integració d'aquestes escales particulars de les unitats de competència en una escala general, articulada entorn dels quatre nivells del sistema d'avaluació utilitzat en el context universitari del nostre país (amb les equivalències corresponents en l'escala de graus ECTS) i que corresponen als graus de domini de la competència prèviament establerts:
| Nivells de sistema de qualificació espanyol | Escala de graus ECTS | Graus de domini de la competència |
|---|---|---|
Suspens
|
F / FX (Fail)
|
1
|
Aprovat
|
E (Sufficient)
D (Satisfactory) |
2
|
Notable
|
C (Good)
|
3
|
Excel·lent / Matrícula d'honor
|
B (Very good)
A (Excellent) |
4
|
Taula 1. Equivalències entre les escales de qualificació i els graus de domini de la competència
El resultat d'aquest procés és la matriu de valoració per a l'avaluació de les competències del grau d'Informació i Documentació que presentem a continuació, i que hem concebut de manera que compleixi els requisits següents: que se'n pugui verificar l'objectivitat; que sigui senzilla de comprendre tant per als avaluadors de competències (els docents) com per als avaluats (els estudiants), i que sigui fàcilment aplicable.
La presentació d'aquest instrument va precedida del model d'unitats de competència elaborat, que representa la base necessària per al disseny de la matriu.
| MODEL D'UNITATS DE COMPETÈNCIA (proposicions generals) | |
|---|---|
| Grau de domini de la competència: 1 Qualificació: suspens (0-4,9) | |
| Saber | Saber fer |
Comprendre els conceptes, principis bàsics i fonaments epistemològics i deontològics.
Conèixer i saber definir termes especialitzats. Reconèixer normes, disposicions, reglaments procediments i criteris. Distingir els diferents tipus d'organismes, de xarxes, de sistemes i d'unitats d'informació, i conèixer-ne el funcionament. Identificar fonts, recursos i materials. Caracteritzar funcions, processos, activitats, tasques i operacions. Diferenciar productes, serveis, instruments i categories d'usuaris. |
Aplicar principis, normes, disposicions, reglaments, procediments i criteris.
Utilitzar mètodes i tècniques adequats. Elaborar plans, programes, projectes, informes i formularis. Localitzar i recollir dades, informació d'un entorn, d'un procés o d'una font específics. Desenvolupar funcions, processos, activitats i operacions bàsiques d'un sistema, d'una unitat o d'un servei. Manejar eines i equips de l'exercici professional. Organitzar productes i serveis. Donar resposta a les necessitats dels usuaris. Controlar el desenvolupament d'un determinat procés i els resultats que se n'obtinguin. |
Taula 2. Model d'unitats de competència
| MODEL DE MATRIU DE VALORACIÓ PER A L'AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES | |
|---|---|
| Grau de domini de la competència: 1 Qualificació: suspens (0-4,9) | |
| Saber | Saber fer |
No comprèn o té dificultats importants per entendre els conceptes, principis bàsics i fonaments epistemològics i deontològics.
No coneix ni sap definir la majoria dels termes especialitzats. No reconeix normes, disposicions, reglaments procediments ni criteris. Distingeix amb dificultat els diferents tipus d'organismes, de xarxes, de sistemes i d'unitats d'informació, i no en coneix el funcionament. Identifica amb dificultat, fonts, recursos i materials. Caracteritza pobrament funcions, processos, activitats, tasques i operacions. No diferencia o diferencia amb dificultat productes, serveis, instruments i categories d'usuaris. |
No aplica principis, normes, disposicions, reglaments, procediments ni criteris.
No utilitza mètodes ni tècniques adequats. No elabora plans, programes, projectes, informes ni formularis. Localitza i recull amb dificultat dades, informació d'un entorn, d'un procés o d'una font específics. Desenvolupa amb dificultat funcions, processos, activitats i operacions bàsiques d'un sistema, d'una unitat o d'un servei. Maneja amb dificultat eines i equips de l'exercici professional. No organitza productes ni serveis. No dóna resposta a les necessitats dels usuaris. No controla el desenvolupament o els resultats obtinguts d'un determinat procés. |
| Grau de domini de la competència: 2 Qualificació: aprovat (5-6,9) | |
| Saber | Saber fer |
Comprèn elementalment els conceptes, principis i fonaments epistemològics i deontològics.
Coneix terminologia especialitzada encara que no sempre sap definir-la. Coneix algunes normes, disposicions, reglaments, procediments i criteris. Distingeix els principals tipus d'organismes, de xarxes, de sistemes i d'unitats d'informació, però només té nocions bàsiques sobre el seu funcionament. Identifica les principals fonts, els recursos i els materials, i n'estableix algunes de les característiques. Caracteritza algunes funcions, processos, activitats, tasques i operacions. Diferencia els principals tipus de productes, serveis i categories d'usuaris. És conscient d'algunes de les seves deficiències formatives. |
Aplica en ocasions principis, normes, disposicions, reglaments, procediments i criteris adoptats.
Utilitza els mètodes i les tècniques de caràcter bàsic. Elabora plans, programes, projectes, informes i formularis, encara que comet alguns errors. Localitza i recull dades, o informació d'un entorn, d'un procés o d'una font especialitzats, però té dificultat per interpretar-los. Desenvolupa les principals funcions, els processos, les activitats i les operacions d'un sistema, d'una unitat o d'un servei. Maneja a nivell d'usuari eines i equips de l'exercici professional. Organitza d'una manera elemental productes i serveis. Dóna resposta a demandes bàsiques dels usuaris. Controla els aspectes generals del desenvolupament o dels resultats obtinguts en un determinat procés. |
| Grau de domini de la competència: 3 Qualificació: notable (7-8,9) | |
| Saber | Saber fer |
Comprèn i aplica correctament en la majoria dels contextos, conceptes, principis i fonaments.
Utilitza amb fluïdesa la terminologia especialitzada i generalment la sap definir. Coneix la majoria de les normes, les disposicions, els reglaments, els procediments i els criteris. Distingeix amb claredat i agilitat organismes, xarxes, sistemes i unitats d'informació, encara que té alguna dificultat per comprendre'n les funcions. Caracteritza adequadament tot tipus de fonts, recursos i materials. Habitualment, caracteritza les funcions, els processos, les activitats, les tasques i les operacions. Diferencia la majoria dels tipus de productes, serveis i categories d'usuaris, però té dificultat per caracteritzar-los. |
Aplica en la majoria dels casos els principis, les normes, les disposicions, els reglaments, els procediments i els criteris adoptats.
Utilitza mètodes i tècniques especialitzats. Elabora plans, programes, projectes, informes i formularis, i rares vegades comet errors. Interpreta les dades i la informació recollida d'un entorn, d'un procés o d'una font específics. Desenvolupa funcions, processos, activitats i operacions amb certa complexitat d'un sistema, d'una unitat o d'un servei, però no organitza. Maneja eines i equips de l'exercici professional a nivell tècnic. Organitza d'una manera elemental productes i serveis. Dóna resposta a demandes especialitzades dels usuaris. Controla amb precisió el desenvolupament d'un procés i els resultats obtinguts, i hi aporta correccions. |
| Grau de domini de la competència: 4 Qualificació: excel·lent (9-10) | |
| Saber | Saber fer |
Relaciona i sistematitza conceptes, principis i fonaments.
Domina amb precisió el vocabulari científic i és capaç de definir-lo amb termes propis. Analitza normes, disposicions, reglaments, procediments i criteris. Comprèn adequadament el funcionament dels organismes, de les xarxes, dels sistemes i de les unitats d'informació. Selecciona les fonts, els recursos i els materials segons les necessitats. Visualitza amb precisió el desenvolupament de funcions, de processos, d'activitats, de tasques i d'operacions. Caracteritza els diferents tipus de productes i de serveis de manera adequada per a cada categoria d'usuaris. |
Aplica habitualment principis, normes, disposicions, reglaments, procediments i criteris adoptats.
Utilitza mètodes i tècniques de caràcter avançat. Elabora amb agilitat i precisió plans, programes, projectes, informes i formularis. Pren decisions a partir de la interpretació de les dades i informacions recollides d'un entorn, d'un procés o d'una font específics. Organitza funcions, processos, activitats i operacions d'un sistema, d'una unitat o d'un servei. Maneja eines i equips avançats. Organitza productes i serveis. S'avança a les demandes dels usuaris. Controla amb precisió el desenvolupament d'un procés i els resultats obtinguts, i aporta correccions i millores. |
Taula 3. Matriu d'avaluació de competències
A continuació, presentem un exemple d'aplicació de l'escala a una competència concreta del grau d'Informació i Documentació (Libro blanco de grado en Información y Documentación, 2004, p. 162). Es tracta de la competència E8, sobre l'organització i l'emmagatzematge de la informació, molt representativa del perfil de la titulació.
| COMPETÈNCIA: organització i emmagatzemament de la informació | |
|---|---|
| Grau de domini de la competència: 1 Qualificació: suspens (0-4,9) | |
| Saber | Saber fer |
No comprèn o té dificultats importants per entendre els principis generals d'organització de la informació i dels documents.
No coneix ni sap definir termes com ara base de dades (factuals, bibliogràfiques, etc.), catàleg, repertori, inventari, guia, fitxer icontrol d'autoritats, text complet, hipertext, referència bibliogràfica, classe o subclasse (d'una classificació). No reconeix ni respecta l'organització dels documents d'arxiu segons els principis de procedència. No identifica els elements d'informació d'un document que, segons criteris prèviament establerts, s'han d'introduir en una base de dades. No identifica fitxers, registres, guies, inventaris ni catàlegs que s'usen en un organisme. |
No aplica els principis generals d'organització de la informació i dels documents.
Localitza els elements d'informació que caracteritzen un document, però no sap transcriure'ls, aplicant les normes corresponents (ISAD, regles de catalogació, de transliteració, diferents sistemes de metadades, formats i llenguatges de marques, etc.). No controla l'homogeneïtat formal de la base de dades ni hi aporta les correccions necessàries. No elabora formularis d'introducció de dades, de cerca i d'edició. No utilitza bases de dades ni sistemes de gestió documental. |
| Grau de domini de la competència: 2 Qualificació: aprovat (5-6,9) | |
| Saber | Saber fer |
Comprèn elementalment els principis generals d'organització de la informació i dels documents.
Coneix, encara que no sempre sap definir-los, termes com arabase de dades (factuals, bibliogràfiques, etc.), catàleg, repertori, inventari, guia, fitxer i control d'autoritats, text complet, hipertext, referència bibliogràfica, classe o subclasse (d'una classificació). Coneix i respecta en alguns casos l'organització dels documents d'arxiu segons els principis de procedència. Identifica amb dificultat els elements d'informació d'un document que, segons criteris prèviament establerts, s'han d'introduir en una base de dades. Identifica amb dificultat els principals fitxers, registres, guies, inventaris i catàlegs que s'usen en un organisme. |
Aplica en ocasions els principis generals d'organització de la informació i dels documents.
Localitza els elements d'informació que caracteritzen un document, però té dificultat per transcriure'ls, aplicant les normes corresponents (ISAD, regles de catalogació, de transliteració, diferents sistemes de metadades, formats i llenguatges de marques, etc.). Controla en general l'homogeneïtat formal de la base de dades, però té dificultat per aportar correccions. Elabora formularis d'introducció de dades, de cerca i d'edició, encara que comet alguns errors. Utilitza bases de dades i sistemes de gestió documental de caràcter bàsic. |
| Grau de domini de la competència: 3 Qualificació: notable (7-8,9) | |
| Saber | Saber fer |
Comprèn correctament els principis generals d'organització de la informació i els documents.
Utilitza amb fluïdesa termes com ara base de dades (factuals, bibliogràfiques, etc.), catàleg, repertori, inventari, guia, fitxer icontrol d'autoritats, text complet, hipertext, referència bibliogràfica, classe o subclasse (d'una classificació), i generalment sap definir-los. Coneix i respecta en la majoria dels casos l'organització dels documents d'arxiu segons els principis de procedència. Identifica amb algun error els elements bàsics d'informació d'un document que, segons criteris prèviament establerts, s'han d'introduir en una base de dades. Habitualment caracteritza les funcions, els processos, les activitats, les tasques i les operacions. Identifica la majoria de fitxers, registres, guies, inventaris i catàlegs que s'usen en un organisme, però té dificultat per caracteritzar-los. |
Aplica en la majoria dels casos els principis generals d'organització de la informació i dels documents.
Transcriu els elements d'informació que caracteritzen un document, aplicant les normes corresponents (ISAD, regles de catalogació, de transliteració, diferents sistemes de metadades, formats i llenguatges de marques, etc.), encara que ocasionalment comet errors. Controla amb precisió l'homogeneïtat formal de la base de dades i aporta algunes correccions. Elabora formularis d'introducció de dades, de cerca i d'edició, i rares vegades comet errors. Utilitza bases de dades i sistemes de gestió documental de caràcter especialitzat. |
| Grau de domini de la competència: 4 Qualificació: excel·lent (9-10) | |
| Saber | Saber fer |
Relaciona i sistematitza els principis generals d'organització de la informació i dels documents.
Domina amb precisió l'ús de termes com ara base de dades(factuals, bibliogràfiques, etc.), catàleg, repertori, inventari, guia, fitxer i control d'autoritats, text complet, hipertext, referència bibliogràfica, classe o subclasse (d'una classificació), i és capaç de definir-los amb paraules pròpies. Analitza l'organització dels documents d'arxiu segons els principis de procedència i sap relacionar-los amb altres teories. Identifica amb precisió els elements bàsics d'informació d'un document que, segons criteris prèviament establerts, s'han d'introduir en una base de dades. Caracteritza els fitxers, els registres, les guies, els inventaris i els catàlegs que s'usen en un organisme. |
Aplica habitualment els principis generals d'organització de la informació i dels documents.
Transcriu amb agilitat i precisió els element d'informació que caracteritzen un document, aplicant les normes corresponents (ISAD, regles de catalogació, de transliteració, diferents sistemes de metadades, formats i llenguatges de marques, etc.). Controla amb precisió l'homogeneïtat formal de la base de dades i aporta correccions i millores. Elabora amb agilitat i precisió formularis d'introducció de dades, de cerca i d'edició. Utilitza bases de dades i sistemes de gestió documental de caràcter avançat. |
Taula 4. Exemple d'aplicació d'una matriu de valoració
5 Conclusió
El professorat necessita instruments que facilitin l'avaluació dels resultats obtinguts per l'estudiant en l'assoliment de les competències. A més dels criteris d'avaluació, definits per l'enunciat i el detall de la competència, es necessiten escales de mesura que objectivin i jerarquitzin els resultats de l'aprenentatge; indicadors que permetin comparar en l'estudiant l'assoliment real obtingut de la competència amb el nivell de coneixement i el domini corresponent establerts prèviament, i mètodes i tècniques d'avaluació que facilitin l'obtenció de les dades i les informacions necessàries —mostres— per poder calcular els indicadors.
Esperem amb aquest treball haver contribuït en certa mesura a facilitar una de les comeses més interessants, però també més complexes, de l'exercici docent: el de l'avaluació.
Bibliografia
Cano, Elena (2008). "La evaluación por competencias en la educación superior". Profesorado: revista de currículum y formación del profesorado, vol. 12, núm. 3. <http://www.ugr.es/~recfpro/Rev123.html>. [Consulta: 08/04/2009].
Labruffe, Alain (2008). La gestión de competencias: planteamientos básicos, prácticas y cuadros de mando. Madrid: AENOR.
Libro blanco de grado en Información y Documentación (2004). Madrid: Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación. <http://www.aneca.es/media/150424/libroblanco_jun05_documentacion.pdf#10>. [Consulta: 08/04/2009].
Rué, Joan (2007). Enseñar en la universidad: el EEES como reto para la educación superior. Madrid: Narcea.
Senlle, Andrés (2007). Gestión estratégica de recursos humanos para la calidad y la excelencia. Madrid: AENOR.
Tobón, Sergio (2006a). Formación basada en competencias. Bogotá: Ecoe.
Tobón, Sergio et al. (2006b). Competencias, calidad y educación superior. Bogotá: Cooperativa Editorial Magisterio.
UNE 66173. Los recursos humanos en un sistema de gestión de la calidad: gestión de las competencias (2003). Madrid: AENOR.
Data de recepció: 15/04/2009. Data d'acceptació: 10/05/2009.
Notes
1 El coneixement del grau d'adquisició de la competència no pot basar-se en els aspectes de s'observa la competència o no s'observa, tal com expressa Tobón (2006, p. 136); coincidim amb aquest autor que el reconeixement de diversos graus és fonamental en un processament formatiu.
2 Segons la definició de la norma UNE 66173 (2003, p. 6) és el "documento que establece el conjunto de competencias útiles para la organización, en el presente y en el futuro, considerando los niveles de complejidad creciente dentro de cada una de ellas".
3 En aquest sentit, Tobón (2006, p. 60) afirma que "las competencias se basan en indicadores de desempeño y estos corresponden a los indicadores de logro (criterios de desempeño y evidencias requeridas)".
4 Aquesta classificació dels tipus d'avaluació segons la persona que la realitza, el mateix estudiant (autoavaluació), altres estudiants (coavaluació) o el docent (heteroavaluació), l'ha elaborada Tobón. En el context d'aquest treball ens interessa aquest últim concepte, en el sentit que es tracta de la "valoración que hace una persona de las competencias de otra, teniendo en cuenta los logros y los aspectos por mejorar de acuerdo con unos parámetros previamente acordados" (Tobón, 2006, p. 239).
5 Defineixen la rúbrica com "una matriz de valoración que se emplea con el fin de determinar el grado en el cual una persona tiene una determinada competencia o parte de ésta, mediante el análisis de evidencias a partir de indicadores de desempeño y sus correspondientes niveles de logro".
6 Com que es tracta de competències específiques de la titulació, les proposicions que en defineixen les unitats de competència recullen aspectes relacionats només amb aquestes dues dimensions de la competència: el saber i el saber fer. La tercera dimensió, el ser (les actituds), es desenvolupa en les competències transversals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada